L´Antic Egipte

Egipte està situat al nord-est d’Àfrica. S’estenia des del Mar Mediterrani, al nord, fins la 1ª cataracta cap al sud.

Dues cadenes muntanyoses, a l’est i a l’oest, el protegiendels vents del desert. Egipte és un desert travessat de sud a nord per un riu immens, el NIL.

La situació geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges:
• el desert l’aïlla dels enemics
• el Nil té un règim de crescudes que permet la irrigació i la fertilització de conreus.

La civilització egípcia es va desenvolupar al voltant del riu NIL. Sense el Nil, Egipte hauria sigut un monòton desert on difícilment hauria estat possible la vida humana, animal i vegetal.

La Religió: els Déus

Els egipcis eren politeistes . Això vol dir que creien en molts déus. El déu principal era el Sol, anomenat Ra, Amon o Àton que era considerat el rei dels déus.
Els egipcis adoraven certs animals, com el cocodril; elements naturals, com la Terra o el riu Nil i persones, com el faraó.
Els temples es construïen per a guardar l’ estàtua del déu. Només els sacerdots i el faraó podien entrar al temple i resar al déu.
En realitat, només alguns déus eren adorats a tot el país: Amon-Ra rei dels déus ,Hathor deessa de la joia, de la dansa, i Bes déu de l’ alegria.
Cada poblet, ciutat i província tenia els seus propis déus , i el poble només veneravaaquells que li eren més pròxims.
Els egipcis creien que cada nit , Ra realitzava un perillós viatge per l’ infern amb la seva barca
nocturna. En aquest viatge era assaltat per dimonis a les ordes d’ Apofis , que era el seu etern enemic.
Si alguna vegada Apofis aconseguís vèncer a Ra, el sol no sortiria mai .
Aquests déus son els més coneguts d ‘ Egipte: Ra, déu del Sol.
Amón, déu de la ciutat de Tebas.
Osiris, déu dels morts.
Isis, deessa de la fertilitat.
Anubis, déu de l’ infern.
Thot, déu de l ‘ escriptura.
Horus, déu de la guerra.
Hator, deessa de la música i l ‘ art.
Isis és l ‘esposa d’ Osiris i Horus fill d ‘ Isis i d ‘ Osiris

Les tombes i piràmides
Les piràmides d’Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de
l’antic Egipte. De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l’antiguitat, els més
portentosos i emblemàtics monuments d’aquesta civilització, són en particular les 3
grans piràmides de Gizeh, les tombes o Cenotafis dels reis Kheops, Khefren i
Menkaure. La construcció es remunta, per la gran majoria d’estudiosos, al període
anomenat Imperi Antic d’Egipte. La gran piràmide de Giza, construïda per Keops amb
més de 146 m. d’alçada, és una de les 7 meravelles del món.

ANTECEDENTS
La mastaba, construcció gairebé prismàtica, era la sepultura dels sobirans del períodemés antic d’Egipte.
PRIMERES PIRÀMIDES MONUMENTALS
A principis de la Dinastia III ( 2.700 a.C.) les mastabes es van transformar en piràmides esglaonades, construïdes amb diverses grades, a maneres d’una” escala gegantesca” que s’elevava cap al cel.
La primera i més famosa d’aquestes es la piràmide esglaonada de Saqqara del faraó Dyeser, l’arquitecte del qual era Imhotep que possiblement va voler crear un monument que s’eleva fins al cel com una gegantesca escala, amb la fi de simbolitzarla ascensió del difunt del món terrenal cap als cels .
En les piràmides s’enterraven als faraons acompanyats d’objectes molt valuosos, els quals eren una temptació per als lladres. Per ells, amb l’intenció de despistar-los, es van construir en les piràmides càmeres funeràries i passadissos falsos, però malgrat això no van impedir que aquests monuments fossin espoliats pels lladres de tombes ja en l’antiguitat.

La momificació
Els antics egipcis creien en la vida després de la mort. Pensaven que l’ànima del difunt viatjava al més allà.
Quan una persona moria a l’Antic Egipte el seu cos es conservava per medi del procés de la momificació, però només els egipcis molt rics, a més del faraó i la seva família podrien encarregar la seva momificació ja que era un procés costós, a més de llarg: la momificació trigava 70 dies en estar finalitzada.

El procés de momificació començava al cap de dos o tres dies després de la mort . El cos era portat als embalsamadors que treballaven a prop del riu Nil ja que es necessitava aigua en abundància.
Procés de momificació:
A l’antic Egipte van aprendre que havien d’assecar un cos per evitar la seva descomposició. Per momificar va ser necessari desenvolupar un mètode d’assecat amb natró, una sal natural que deixava el cos més flexible i amb més semblança de vida que assecant-lo a la sorra. El natró absorbeix l’aigua, dissol els greixos del cos, i és un antisèptic suau. La momificació es practicava de la manera següent :

1. S’extreia el cervell pel nas amb un ferro corb.
2. S’extreien les vísceres i es posaven als vasos canopes: el vas Ampset
conservava l’estómac i l’intestí gros, el vas Hephep conservava l’intestí prim, el
vas Tuamufet nuet conservava el cor i els pulmons i el Kebehsenuf achus el
fetge i la vesícula seminal.
3. S’embalsamava el cadàver i es cobria de natró. També li posaven or per
aparentar ser més ric. Aquest procés durava entre 100 i 400 dies.

Edificació
L’arquitectura de l’Antic Egipte inclou algunes de les estructures més famoses del món: les Grans piràmides, des de Gizeh i els temples de Tebes. Els antics egipcis eren constructors destres; fent servir eines i instruments de mesura simples però efectius, els arquitectes podien construir grans estructures de pedra amb cura i precisió.
Les piràmides es construïen amb eines senzilles però el treball a la cantera s’organitzava amb un gran rigor. La piràmide, edificada sobre una muntanya rocosa que dominava el Nil, consistia en una acumulació d’enormes blocs de pedra que amagaven una complicada xarxa de passadissos (podien desorientar als lladres.

Per construir la seva casa els egipcis utilitzen el que troben al seu voltant : terra , palla,
palmeres, papirs ... tot això es diu adob. Una capa al llarg, una altra a l’ ample. Entre
cada capa , el paleta estén amb la palma de la mà el morter fet de fang i palla . Els
egipcis rics vivien en cases molt luxoses. Els artesans i la gent del poble vivien en
cases més senzilles. Les cases de l’Egipte antic es construïen amb toves, barreja de
fang i palla, que amb un motlle rectangular i després d’assecar-se al sol es convertia
en maons. Les parets fetes d’una manera especial eren recobertes amb pintures de
colors molt vius. Les cases egípcies tenien molt pocs mobles.

Faraons

Hatshepsut: va ser proclamada faraó a la mort del seu espòs.

Tuthmosis II. És representada en estàtues i relleus amb tots els atributs masculins: tapall, ceptre (bastó) de comandament, barba, corona...

Tuthmosis III: va succeir a la reina Hatshepsut i va fer grans conquestes i grans obres. Moltes inscripcions relaten grans accions i actes de pietat d’aquest faraó.

Akhenaton: va començar el seu regnat amb el nom d’Amenofis IV, però va reservar a poc a poc un culte únic pel déu Atón i va prendre el nom d’Akhenaton que vol dir “Qui complau a Atón” i va construir nombrosos edificis en honor d’aquest déu.

Nefertiti:va ser l’esposa d’Akhenaton. El seu nom vol dir “la bella haarribat” i se sap que la seva bellesa va ser llegendària. Va participar en els principals moments de la vida religiosa i política del seu marit.

Tutankhamon: es va casar amb una de les filles d’Akhenaton i Nefertiti i per això va accedir al tron a l’edat de nou anys. Va restablir el culte als antics déus. Va morir als divuit anys i el seu cos momificat
es va enterrar acompanyat d’un gran tresor. Al 1922, uns arqueòlegs anglesos van trobar la seva tomba intacta, amb sarcòfags, estàtues, joies precioses i altres objectes que constitueixen una font
extraordinària d’informació de la vida dels egipcis.

Ramsés II: va ser un dels més poderosos faraons. Sobre tot vaser un cap de guerra i un gran edificador de monuments. També li agrada gaudir de la vida, va tenir moltes dones i se li atribueixen
uns cinquanta fills. Va fer construir edificis per tot Egipte.

L’escriptura

L’escriptura jeroglífica data del 3200 aC i està composta per uns 500 símbols. Els jeroglífics, -uns signes sagrats que eren dibuixos que tenien, cada un d’ells, un significat- eren un tipus d’escriptura formal, feta servir sobre monuments de pedra i tombes, que podien ser tan detallats com els treballs d’art individuals. En l’escriptura quotidiana, els escribes feien servir una forma cursiva d’escriptura, anomenada hieràtica, que era més ràpida i senzilla.

Mentre els jeroglífics formals es podien llegir en fila o en columnes en qualsevol direcció (tot i que l’escriptura típica era de dreta a esquerra), el hieràtic sempre s’escrivia de dreta a esquerra, normalment en files horitzontals.

No tothom sabia llegir i escriure, només els escrivans sabien fer-ho i per això eren molt poderosos.
Al principi escrivien en pedres i tombes, més tard van aprendre a fabricar papirs que utilitzaven per escriure-hi.

Les Feines
Escrivà: Era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important a diverses cultures.

Tècnics en escriptura, coneixien tots els secrets del càlcul i eren els únics capaços de calcular els impostos, assegurar les labors de construcció, tenir cura dels documents i transcriure les ordres del faraó .

Nobles: Acostumaven a ser membre de la família del Faraó, governaven les províncies en que estava dividit Egipte i vivien en grans viles.

Sacerdots: Controlaven els rituals religiosos, i eren també persones molt importants.
Eren els delegats del faraó i eren molts rics i grans propietaris de terres. Tenien molts esclaus que treballaven per ells i n’obtenien dels pagesos una part de la collita, que dedicaven al Déu del Temple.

Metges: Aplicaven remeis amb fórmules màgiques per demanar als Déus que fessin
efecte.

Agricultors: Regien la seva vida per les estacions, que per ells eren tres: Inundació,
Sembra i Collita, però de forma especial. Es dedicaven a la neteja dels canals de
regadiu o eren cridats per treballar en les obres públiques.

Artesans: La gran majoria treballava pel Faraó i els nobles. Feien els Temples i
fabricaven i decoraven les cases, els mobles i les tombes.

Picapedrers i miners: Eren treballs durs i poc considerats, estaven en el més baix de l’escala artesanal. Molts dels picapedrers eren persones de guerra.

Soldats: Ingressar a la tropa era senyal de baixa escala social. La majoria estava formada per estrangers.

Esclaus: Un esclau tenia drets legals, podia aconseguir riqueses i rebia un bon tracte, sobretot destinats al servei domèstic.

La Guerra
El rei era el cap de l’exèrcit i per tant, havia de dirigir totes les campanyes militars.

Els faraons no disposaven de soldats professionals. Els funcionaris del faraó reunien a un grup d’homes i, sense un entrenament militar exhaustiu, els enviaven a complir la missió. Als soldats egipcis els rapaven el cap i després tenien una vida molt dura.

Els egipcis no muntaven a cavall. Tenien infanteria que anaven a peu i els aurigues que anaven muntats en carros tirats per cavalls.

L’equip militar típic incloïa arcs i fletxes, llances i escuts rodons - fabricats
estirant pell d’animal per sobre d’un marc de fusta- i carros de guerra

L’ exèrcit del antic Egipte es denominava MESA” eren uns grups que es reunienen cas de necessitat.

Entre les seves funcions, la protecció de fronteres i el comerç marítim.

Els habitants eren més camperols que guerrers. Però per defensar els conreus van haver de crear molt aviat un exèrcit. Els caps estaven formats per membres de famílies de certa categoria.

Els fills del rei eren enviats a aprendre la cursa militar als 7 anys.

Els Vestits
La roba de vestir en l’antic Egipte era d’una gran diversitat de formes.
Era costum seguir una moda i els vestits de les classes socials altes van ser imitats freqüentment per aquells que pertanyien a un rang inferior. Per això el vestit també era el reflex del rang a que pertany la persona que el porta.

El vestit més clàssic en Egipte va ser el pany curt. Deixava al descobert el tors fins la cintura i no baixava dels genolls. Amb el temps es van afegir complements a la faldilla. La gent normal seguia usant el model curt, però els aristòcrates les van allargar fins arribar als turmells en el Període Mig. En aquest període és on apareix el vestit per la part superior del cos.
La faldilla es complementa amb una tira de roba sobre l’espatlla, que forma una màniga curta primer i llarga més tard. Als rics els agradava reunir-se en diferents celebracions. Quan els convidats entraven a la festa, es rentaven les mans i els peus. Les dames es feien recobrir el cos d’ olis i ungüents d’aromes deliciosos per una criada. I al cap es posaven un con de greix perfumat.
Els treballadors en Egipte anaven vestits de forma pràctica. Utilitzaven un simple calçó de cort recte, sostingut per un cinturó ample, sense brodats ni decoració. En alguns relleus es poden observar també alguns servents i camperols amb faldilla de lli.

Les dones porten una peça d’ uns dos metres de llarg per un metre de amplada que es posava sobre
l’espatlla. La part vertical es creuava fins el pit, i es cenyia amb un cinturó sota al pit. Aquest cinturó era normalment d’un altre color i acabava amb dues puntes que penjaven.

Els homes portaven una mena de faldilla (shenti) que era una peça estreta i llarga que s’enrotllava diverses vegades als ronyons. Podia tenir forma triangular amb una de les puntes doblegades sobre si mateixa, com una llengua sobre el ventre. La resta es passava entre les cames i s’enrotllava varies vegades al voltant del cos. S’ajuntava amb el cinturó i es feia un plec en forma de ventall. Utilitzaven també una mena de túnica de colors que era un tros de roba també de lli doblegada i cosida per les vores.

Els infants anaven nus fins que eren considerats adults (el clima de Egipte permetia anar despullats).Els esclaus anaven despullats o amb un
tapall.

L´Antic Egipte

miércoles, 13 de enero de 2016

Com movien les enormes pedres?

miércoles, 3 de diciembre de 2014

El món d´ultratomba.

jueves, 27 de noviembre de 2014

Escriptura jeroglífica.

Mitologia Egipcia

Vida quotidiana a l´antic egipte.

L ´antic Egipte.

El procés de momificació